info@isantaana.es +34 91 993 00 73
Sí. Si el treballador acudeix habitualment a una llar, encara que sigui durant un nombre reduït d’hores, el contracte seria indefinit i hi haurà tantes relacions laborals com a llars en els quals presta els seus serveis. Cadascuna de les relacions laborals són independents, encara que aquesta circumstància té rellevància en matèria de cotització a la Seguretat Social.
Sí que pot, quan es tracti de prestar serveis de caràcter temporal (obra o servei determinats, eventual o interinitat) i no habitual. En aquest cas no s’aplica la normativa especial sinó la general, que regula l’activitat d’aquestes empreses.
També és possible. En aquests casos el titular de la llar familiar amb qui contracta és amb una empresa de prestació de serveis i no amb el treballador directament. De manera que l’empresa de prestació de serveis domèstics és l’ocupadora del treballador que realitza les tasques domèstiques, i per tant qui li paga el seu salari. La Llei 27/2011 preveu expressament la possibilitat de realització de tasques domèstiques per part d’empreses de serveis.
En tot cas, entre l’empresa de serveis i el treballador que realitza les tasques domèstiques existeix sempre una relació laboral comuna i per tant exclosa de la normativa reguladora de la relació laboral especial del servei de la llar familiar.
Sí que pot. Ara bé, ha de tractar-se d’una agència de col·locació autoritzada. En aquest cas l’agència privada de col·locació degudament autoritzada actua solament com a intermediària i la relació laboral s’estableix entre l’ocupador i l’empleat de llar, amb subjecció a la normativa de la relació laboral especial del servei de la llar familiar.
Quan el contracte de treball es realitzi per escrit, ha d’acompanyar-se còpia del mateix a la comunicació de l’alta del treballador davant la Tresoreria General de la Seguretat Social. Després, la Tresoreria General de la Seguretat Social comunicarà el contingut dels contractes al servei públic d’ocupació competent.
La norma també estableix que els ocupadors disposaran d’un any, a explicar des d’1/1/2012, per formalitzar per escrit els contractes de treball vigents a aquesta data que, com a conseqüència de la nova regulació, hagin de celebrar-se per escrit. Igual termini tindran per adequar-se a l’obligació d’informar a l’empleat de llar sobre els elements essencials del contracte de treball.
Sí. El període de prova ha de concertar-se per escrit, no podent excedir de dos mesos. Durant el mateix, les dues parts del contracte estan obligats a prestar els serveis el treballador i a la seva remuneració l’ocupador, amb la peculiaritat de la possibilitat de resolució del contracte per qualsevol de les parts, sense necessitat d’al·legar causa o motiu algun, podent pactar, així mateix un període de preavís, que no podrà excedir de set dies naturals.
No. L’extinció del contracte durant el període de prova no dóna lloc al pagament d’indemnització.
El salari serà l’acordat per l’ocupador i l’empleat, garantint sempre el Salari Mínim Interprofessional (SMI) en còmput anual en proporció a la jornada de treball realitzada. El SMI sempre ha de pagar-se en diners, sense que puguin practicar-se descomptes per les prestacions en espècie que suposin que l’import del salari en diners sigui inferior a aquest SMI.
En aquesta matèria ha de distingir-se el treball per hores, en règim extern, del que no té tal consideració. Estarem davant un treball per hores quan el nombre total de dies de prestació de serveis a l’any per al mateix ocupador no excedeixi de 120 a l’any.
La normativa sobre retribució en aquesta relació laboral especial s’aplica a les relacions laborals en les quals es presten serveis a jornada completa o parcial durant un nombre de dies, en aquest últim cas, superior a 120 a l’any per al mateix ocupador:
El treballador que treballi a jornada completa o a temps parcial durant més de 120 dies per a un mateix ocupador té dret a percebre dues pagues extraordinàries en la quantia que s’acordi entre les parts. La quantia de les pagues extraordinàries ha de ser suficient per garantir la percepció del SMI (en diners) en còmput anual en proporció a la jornada de treball.
Per exemple, si es treballa a jornada completa i el salari mensual que percep el treballador és igual al SMI (645,30 euros per 2013), l’import de les pagues extres ha de ser el mateix, és a dir, 645,30 euros, de manera que així es garanteix que el treballador percep 9.034,20 euros a l’any, que és el SMI en còmput anual per 2013.
Per tant, sempre que quedi garantida la percepció de la quantia del SMI en còmput anual, la quantia de les pagues extres és qüestió d’acord entre les parts.
Sí, però únicament quan en el seu conjunt i còmput anual, el treballador percebi íntegrament en diners, un salari igual o superior al SMI. Si, per exemple, el treballador percep 800 euros de salari mensual durant dotze mesos i té fixades dues pagues extres de quinze dies, llavors, en conjunt a l’any percep: (800 x 12) + (400 x 2)= 10.400 euros a l’any, que és un salari superior al SMI anual que per 2013 està fixat en 9.034,20 euros.
Per tant, en percebre el treballador un salari superior al SMI en còmput anual, pot mantenir-se la quantia de les pagues en els termes indicats.
No. En tractar-se d’un treball per hores, i treballar menys de 120 dies a l’any, s’aplica una retribució global per les hores efectivament treballades, que inclou la part proporcional de diumenges i festius, pagues extraordinàries i vacances. La retribució per hores no pot ser inferior al salari mínim per cada hora efectivament treballada (5,05 euros en 2013).
Aquests descomptes poden practicar-se únicament quan s’hagi pactat la prestació de servei amb dret a prestacions en espècie per allotjament i/o manutenció.
En aquest supòsit, ha de garantir-se el pagament en diners de les quanties del SMI, sense possibilitat, per tant, de descomptes en concepte de salari en espècie per sota de la quantia del SMI en diners garantida.
Superada aquesta quantia, les parts poden pactar els descomptes que considerin convenient, sense que aquests puguin excedir del 30% del salari total.
Per exemple, un empleat de llar interna que treballi a jornada completa i que hagi pactat en el contracte de treball un salari igual al SMI, però que també comprengui prestacions salarials en espècie per allotjament i manutenció, ha de percebre:
La revisió del salari ha de fer-se en la quantia que acordin les parts. Aquesta és la norma principal a la qual cal estar en tot cas. Són les parts de la relació laboral les que han d’acordar els increments salarials, tant en la seva quantia com en la seva periodicidad.no obstante, la norma contempla una regla d’aplicació supletòria, és a dir, que només entrarà en funcionament si les parts no es posen d’acord per fixar els increments salarials. En aquests casos, s’aplicarà un increment salarial amb periodicitat anual en quantia equivalent a l’increment salarial mitjà pactat en els convenis col·lectius.El moment de fer la revisió serà el moment en què es completin dotze mesos consecutius de prestació de serveis i la quantia de l’increment serà el que consti en la publicació de la Sotsdirecció General d’Estadística del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social d’aquest mes en què es compleixin els dotze mesos de prestació de serveis.
Per exemple, si un treballador de la llar ha començat a treballar en el mes de març de 2013, hauria de revisar el seu salari:
En qualsevol cas, és important tenir en compte el SMI que té normalment vigència des de gener de cada any. De manera que, en l’exemple indicat, si el salari del treballador durant l’any 2013 estava referenciat al SMI, llavors, la revisió del salari s’ha de produir des del mes de gener de 2014, quan entri en vigor la nova quantia del SMI para 2014.
Sí, mitjançant el lliurament al treballador d’un rebut individual i justificatiu del pagament, en la forma que les parts acordin, sense necessitat d’ajustar-se a un model determinat.
S’apliquen les causes generals previstes en l’Estatut dels Treballadors.
No s’apliquen les relatives a força major, acomiadament col·lectiu o causes objectives legalment procedents per ser incompatibles amb la naturalesa de la relació laboral.
A més de les causes generals, com a particularitat d’aquesta relació laboral, el contracte pot extingir-se per desistiment de l’ocupador, que consisteix en la voluntat de l’ocupador de donar per acabat el contracte sense al·legar causes addicionals.
La situació sobrevinguda de l’ocupador no es contempla com a causa d’extinció del contracte. S’aplicaria llavors com a causa d’extinció la relativa al desistiment de l’ocupador, que implica el pagament d’una indemnització de dotze dies de salari per any de servei, amb el límit de sis mensualidades.no obstante, la indemnització de dotze dies només s’aplica als contractes que es concertin a partir de l’1/1/2012.Per als contractes anteriors la indemnització és de set dies de salari per any de servei, també amb el límit de sis mensualitats.
La indemnització es calcularia en proporció al salari mensual que percep la persona emprada de llar per les 6 hores de treball setmanal. Per tant, cal calcular l’equivalència en hores dels dotze dies de salari per any de servei. Dotze dies equivalen a 60 hores (un dia equival a cinc hores perquè s’expliquen tots els dies de l’any, inclosos festius i vacances).Si 12 dies/60 hores de salari s’han d’abonar quan es tracta d’un treballador a temps complet que treballa 1826 hores anuals, llavors, proporcionalment a un treballador que treballa sis hores a la setmana (la jornada de la qual anualizada són 276 hores) li corresponen aproximadament 9 hores de salari per any de servei amb el límit de sis mensualitats (24 x 6=144 hores).
En definitiva, la indemnització serà 9 hores x el salari hora x el nombre d’anys de servei, sense que la quantia resultant pugui ser superior a 144 hores de salari.
Sí. És necessari complir una sèrie de requisits:
Perquè el desistiment es tingui per vàlidament efectuat, és necessari complir els requisits perquè el treballador sàpiga que es troba davant un desistiment i no davant una altra forma d’extinció del contracte (un acomiadament disciplinari, per exemple, que li obliga a reclamar en un termini de vint dies).
Per tant, si no es compleixen els requisits relatius a la comunicació per escrit del desistiment on consti clarament que es tracta precisament d’un desistiment i no d’una altra forma d’extinció del contracte i no es posa a la disposició del treballador la indemnització corresponent, llavors, es considerarà que l’extinció no obeeix a un desistiment, sinó a un acomiadament, donant lloc a la possibilitat de demandes i de judicis laborals amb l’eventualitat d’haver de pagar l’ocupador majors indemnitzacions i salaris de tramitació.
En tot cas, la no concessió del preavís o l’error excusable en el càlcul de la indemnització no dóna lloc a la conseqüència que l’ocupador ha optat per l’acomiadament, encara que naturalment haurà d’abonar els salaris corresponents al període de preavís incomplit o al pagament de la indemnització en la quantia correcta.
Per aplicació de la normativa general sobre extinció del contracte, si s’extingeix el contracte per defunció de l’ocupador el treballador tindria dret a l’abonament d’una quantitat equivalent a un mes de salari (article 49.1.g) de l’Estatut dels Treballadors), amb independència de l’antiguitat que tingui.
Més informació en Servicio del Hogar Familiar – Preguntas Frecuentes.